Una bona gestió ramadera per a la conservació de papallones

Perquè un grup d’organismes sigui considerat bioindicador cal que es reuneixin certes condicions com ara: ser molt sensibles al seu entorn i reaccionar amb rapidesa a canvis del seu medi. Les papallones diürnes (o ropalòcers) són un grup d’insectes que compleixen aquests requisits. En primer lloc, gran part de les papallones són sedentàries i es veuen molt afectades davant d’una fragmentació del seu hàbitat, provocant que les poblacions locals es puguin extingir. En segon lloc, són molt sensibles al clima i la meteorologia. Reaccionen immediatament a fenòmens com l’escalfament global i variacions de temperatura i precipitació. En tercer lloc, les papallones ofereixen un important servei ecosistèmic, com és la pol·linització i estableixen les seves relacions interespecífiques. Per aquest motiu, un possible canvi a les seves poblacions pot alterar o afectar moltes altres espècies. I, en darrer lloc, les papallones són uns organismes molt sensibles als canvis de la composició i l’estructura de la vegetació (Stefanescu et al., 2007, 2009). Això passa perquè durant la fase larvària, la papallona depèn tan sols d’un grup reduït de plantes nutrícies de què s’alimenta. Si en algun moment aquestes desapareguessin, les poblacions de papallones podrien patir un ràpid descens demogràfic (CBMS, 2023).

Per aquest motiu, a l’any 1994 es va iniciar un projecte per seguir les poblacions de papallones de Catalunya: el Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya (abreujat CBMS). Aquest té l’objectiu de conèixer els canvis d’abundància de les papallones a partir de censos visuals setmanals, per relacionar-los després amb diferents factors ambientals o paisatgístics (CBMS, 2023).

L’EMD d’Isil, al municipi de l’Alt Aneu (Pallars Sobirà), és propietària d’un dels territoris considerats de màxima expressió a l’alta muntanya: la vall de Bonabé. En aquest lloc del Pirineu, trobem la capçalera de la Noguera Pallaresa i un conjunt de valls i muntanyes que ocupen una extensió de 131 quilòmetres quadrats (Ferrer i Pons-Raga, 2019), tots presents a l’àmbit del Parc Natural de l’Alt Pirineu ( PNAP) (Ubach et al., 2023). En aquest paratge natural, trobem un punt de mostreig del CBMS, amb diferents transectes que passen per diferents ambients: prats, zones forestals, aiguamolls de muntanya, etc. (CBMS, 2023). Gràcies a aquests transectes, durant el 2022 es van registrar un total de 81 espècies de papallones diferents. Tot i així, al llarg de molts transectes i observacions de naturalistes, al municipi de l’Alt Aneu es van poder comptar un total de 139 espècies, sent el 70% del total de la fauna catalana. Per això, les muntanyes d’Isil es consideren un punt calent (o hotspot) de diversitat, amb un gran interès de conservació (Ubach et al., 2023).

Tot i això, els resultats del seguiment del CBMS assenyalen que, en les últimes tres dècades, hi ha un declivi generalitzat de moltes espècies de papallona diferents a Catalunya. De fet, Ubach et al. (2023) comenta que a la propera aprovació del Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya es veuran aquestes evidències i que, per tant, s’hauran d’aplicar mesures de conservació per a 14 espècies catalogades com ‘En perill d’extinció’ (EN) i 23 com ‘Vulnerables’ (VU). Segons Vila et al. (2018) part d’aquestes espècies són característiques dels prats de pastures subalpines i són presents a la franja pirinenca i prepirinenca. És important tenir en compte que, al nostre país, els diferents tipus de prats, i en concret els subalpins, són dels hàbitats amb més riquesa específica de papallones diürnes (Ubach et al., 2023) i per això és tan important la conservació ambients.

Els prats i pastures han estat reconeguts des de fa temps com a hàbitats que necessiten protecció (Balmer i Erhardt, 2000) ja que, en els darrers cinquanta anys, s’ha reduït un 20% de la superfície que ocupen (Stefanescu et al., 2005) . Això és degut al canvi de model de gestió del territori. En els darrers anys, s’ha passat d’una ramaderia tradicional a una de més moderna. Això implica una intensificació agrícola a les regions més productives i l’abandonament del pasturatge o de la sega als camps de cultiu menys productius o de difícil accés (Lasanta-Martínez et al., 2005). Aquest abandonament origina pèrdues de prats a causa de la colonització d’arbres i arbustos a espais oberts. Alhora, canvia la diversitat de papallones diürnes i ocells d’ambients oberts; aquests de gran interès ecològic (Archer et al., 2017).

Segons Stefanescu (2009), els prats que s’abandonen experimenten canvis en la composició i l’estructura de la vegetació. Aquests canvis afecten directament la població de papallones, fent que les espècies que prefereixen pastures o prats mostrin tendències poblacionals negatives i siguin substituïdes per aquelles que prefereixen boscos o matolls.