El foc s’ha convertit en un problema molt greu a la conca mediterrània i ja és la causa principal de destrucció forestal (Velez, 2002). Cada any a la Unió Europea es produeixen de mitjana 65.000 incendis. A més, cal destacar que el 85% d’aquests es desencadenen tan sols a la Mediterrània (San-Miguel-Ayanz i Camia, 2010), suposant ni més ni menys que unes 425.000 hectàrees de superfície cremada (Comissió Europea, 2011). Catalunya tampoc s’escapa d’aquest escenari. En l’última dècada s’han cremat 1.288 Km2 dels 32.000 Km2 totals (DGCN, 2002), fent que els incendis forestals es percebin com el principal problema ambiental del territori català (Tábara, 1996). El futur tampoc es presenta gaire esperançador i és que alguns autors destaquen que en els pròxims anys hi haurà un increment de la freqüència d’aquests focs (Pausas i Fernández-Muñoz, 2011). Però, a què es deu aquest augment dels incendis?
Pausas i Fernández-Muñoz (2011) relacionen l’augment dels incendis amb el canvi climàtic. La conca mediterrània és una de les zones del món on es pateix més els efectes del canvi climàtic i, en els anys vinents, s’espera un augment de les temperatures i un descens generalitzat de les precipitacions, sobretot en els mesos d’estiu. Això crearà una estació molt més calorosa, seca i prolongada, la qual afavorirà les condicions òptimes perquè s’iniciïn els incendis (IPCC, 2014). De fet, a la conca mediterrània, com a la majoria de les regions del món, ja hi ha evidències d’aquest augment de les temperatures i de les conseqüències que pot originar en el règim de foc (Pausas, 2004).
De la mateixa manera, Pausas i Fernández-Muñoz (2011) van voler determinar com havia canviat el règim d’incendis des de la dècada dels setanta i van observar un augment brusc pel que fa a la freqüència i la grandària dels focs. Com que aquest va ser un canvi sobtat, no es podia dir que el principal responsable fos el canvi climàtic, ja que aquest és gradual (Pausas, 2004). Per aquest motiu, es va arribar a la conclusió que el motor de canvi en el règim d’incendis era l’augment de la quantitat i continuïtat de combustible induït pel canvi demogràfic dels anys setanta (Pausa i Fernández-Muñoz, 2011). Durant aquesta època, gran part de la població que vivia en zones rurals de muntanya va emigrar a les grans ciutats. Això va suposar una disminució de la quantitat d’explotacions agrícoles i ramaderes i, per tant, un important canvi en els usos del sòl: es va intensificar l’ús de les zones més fèrtils i de fàcil accés i, alhora, es van abandonar molts camps de cultiu de menor qualitat (Bosch, 2017; Lasanta-Martínez et al., 2005). Aquest abandonament de cultius i el canvi de fonts energètiques domèstiques (de llenya a altres) han suposat una transformació molt gran en el paisatge. Les zones obertes com pastures i camps de cultiu han estat colonitzades per arbres i arbustos i, per tant, s’ha augmentat la quantitat i continuïtat de combustible present a Catalunya (Pausas i Fernández-Muñoz, 2011). Tot aquest combustible, juntament amb les evidències del canvi climàtic de condicions més seques, es preveu que els incendis cada cop siguin més intensos i freqüents (Pausas i Fernández-Muñoz, 2011; Pausas i Keeley, 2009).
Davant d’aquest escenari, les administracions intenten controlar els incendis forestals mitjançant polítiques de prevenció. Els països europeus mediterranis prefereixen aquestes tres: la crema prescrita, el pasturatge de bestiar o una combinació d’ambdues. La primera busca reduir el combustible acumulat en determinades zones mitjançant un foc planificat i controlat (Fernandes et al., 2023). En canvi, el segon és un altre mètode utilitzat per intentar controlar l’acumulació de combustible però aquest mitjançant la pastura de la ramaderia extensiva. El bestiar domèstic s’utilitza i s’ha utilitzat durant molts anys com a eina per evitar l’expansió i la densificació de matolls per prevenir incendis o controlar-ne la propagació (Lasanta et al., 2014). De fet, la Unió Europea recolza la ramaderia extensiva des del 1992 amb la seva Política Agrària Comuna (PAC) i, reformes posteriors, han destacat el paper de la ramaderia en la contribució socioeconòmica, la preservació del medi ambient i la prestació de serveis ecosistèmics (Bernués et al., 2014). No obstant això, s’ha evidenciat que el pasturatge per si sol, amb l’actual nombre de caps de bestiar a les muntanyes mediterrànies, és insuficient per evitar que els arbustos vagin guanyant terreny (Ruiz-Mirazo et al., 2011). D’altra banda, segons Komac et al., (2011) la crema prescrita també és insuficient per controlar la propagació d’alguns arbustos. I doncs, quin és el millor mètode?
L’any 1986 a La Rioja (Espanya)
es va posar en marxa un pla d’actuació anomenat ‘pla de desbrossament’ per tal
de reduir el risc d’incendi i facilitar la lluita contra aquests. Aquesta
estratègia deixa d’utilitzar les cremes controlades com a mètode preventiu
perquè van veure que aquestes eren responsables d’iniciar molts incendis. En
comptes d’això, aquest pla combina, per una banda, la neteja mecànica
d’arbustos mitjançant desbrossadores i, per altra, l’aprofitament d’aquests
nous espais oberts com a pastures pel bestiar. Mitjançant el pasturatge es pretén
mantenir els espais que prèviament s’han desbrossat i així romandre nets de
vegetació herbàcia i arbustiva. L’objectiu doncs és disminuir la quantitat de
biomassa i crear un paisatge en forma de mosaic (Lasanta et al., 2018) per tal
de reduir la càrrega de combustible i, de retruc, el risc d’incendis (Kramer et
al., 2003). Així doncs, aquest pla permet gestionar el terreny amb finalitats
ambientals i, alhora, socioeconòmics; ja que fomenta la ramaderia extensiva i vol
mantenir la població a la zona (Lasanta et al., 2022). I és que, a més a més, aquest
pla facilita que es generin noves zones de pastura, fet molt interessant si
tenim en compte que aquestes són un dels factors més crítics a l’hora
d’implantar la ramaderia extensiva a la Mediterrània (Puigdefáregas i Fillat,
1986).
Lasanta et al. (2018) van voler
analitzar trenta anys del funcionament d’aquest pla d’actuació i en van poder
observar uns resultats molt esperançadors si es comparen amb la resta
d’Espanya. Van veure com es reduïa el nombre d’incendis i l’àrea cremada. De
fet, durant la dècada del 1978 al 1987 es va poder observar que a la Rioja
s’havia cremat el 7,5% de la superfície, mentre que a Espanya el 42,2%. De la
mateixa manera, van poder veure que mitjançant el ‘pla de desbrossament’ s’havia
reduït el nombre d’incendis i la superfície mitjana cremada en un 92,5% en tan
sols tres anys, alhora que la ramaderia extensiva havia rebut un impuls
(Lasanta et al. 2018). Per aquest motiu, i tenint en compte que les mesures de
detecció i supressió són similars a La Rioja que a la resta d’Espanya, Lasanta
et al. (2018) van atorgar la responsabilitat d’aquest canvi a les polítiques de
prevenció del pla de desbrossament.
Aquest model de prevenció dut a
terme a La Rioja és extrapolable a diverses zones de la Mediterrània, ja que
històricament han patit un tracte molt similar: l’ús intensiu del sòl fins a
mitjan de segle XX i abandonat a partir d’aleshores, amb més coberta arbòria i
arbustiva que impedeixen el pasturatge i alhora, que suposa un greu risc d’incendis
(Lasanta et al., 2005).
Els diferents estudis realitzats sobre la matèria semblen deixar clar la manera adequada de reorganitzar les zones de muntanya de la Mediterrània sense haver de recórrer a elevats costos (Lasanta et al. 2018). A Catalunya, ja es veuen projectes que segueixen aquests passos, com és ‘Ramats de foc’.
Aquest projecte pretén donar un reconeixement a aquells ramaders o ramaderes que contribueixen amb la pastura del seu ramat a mantenir els espais que l’administració pública gestiona per a l’extinció d’incendis. Així doncs, els pastors participants del projecte porten els seus ramats en zones forestals amb l’objectiu de reduir el sotabosc i controlar el creixement d’aquesta vegetació. Alhora, les explotacions participants se’ls commemora amb un distintiu que els donarà visibilitat de la seva tasca i permetrà donar valor al seu producte per tal que els compensi l’esforç que realitzen.
Archer, S. R., Andersen, E. M., Predick, K. I., Schwinning, S., Steidl, R. J., & Woods, S. R. (2017). Woody plant encroachment: causes and consequences. In Rangeland systems (pp. 25-84). Springer, Cham.
Bosch, J. M. (2017). Evolució dels nuclis de población petits del Pallars Sobirà. Universitat de Barcelona.
Bowman DMJS, Balch JK, Artaxo P, Bond WJ, Carlson JM, Cochrane MA, et al. Fire in the Earth System. Science. 2009;324(5926):481–484. pmid:19390038
DGCN. (2002). Los incendios forestales en España. Decenio 1991–2000, Dirección General de Conservación de la Naturaleza.
Fernandes, P.M., Davies, G.M., Ascoli, D., Fernández, C., Moreira, F., Rigolot, E., et al. (2013). Prescribed burning in southern Europe: developing fire management in a dynamic landscape. Front. Ecol. Environ. 11 (Online Issue 1) e4-e1 4.
González, J. R.,, Palahí, M., Trasobares, A. i Pukkala, T. (2005). A fire probability model for forest stands in Catalonia (north-east Spain). EDP Sciences. 169-176.
IPCC (2014). Cambio climático 2014: Informe de síntesis. Contribución de los Grupos de trabajo I, II y III al Quinto Informe de Evaluación del Grupo Intergubernamental de Expertos sobre el Cambio Climático [Equipo principal de redacción, R.K. Pachauri y L.A. Meyer (eds.)]. IPCC, Ginebra, Suiza, 157 págs.
Jolly, W., Cochrane, M., Freeborn, P., Holden, Z., Brown, T., Williamson, G. et al. (2015). Cimate-induced variations in global wildfire danger from 1979 to 2013. Nature Comunnications, 6, 7537
Kramer, K., Groen, T.A., van Wieren, S.E., 2003. The interacting effects of ungulates and fire on forest dynamics: an analysis using the model for space. For. Ecol. Manag. 181, 205–222.
Lasanta, T., Vicente-Serrano, S., & Cuadrat-Prats, J.M. (2005). Mountain mediterranean landscape evolution caused by the abandonament of traditional primary activities: a study of the Spanish Central Pyrenees. Applied Geography 25(1): 47-65
Lasanta, T., Khorchami, M., Pérez-Cabello, F., Errea, P., Sáenz-Blanco, E. & Nadal-Romero, E. (2018). Clearing shrubland and extensive livestock farming: active prevention to control wildfires in the mediterranean mountains. Journal of Environmental Management. 227: 256-266.
Lasanta, T., Cortijos-López, M., Errea, M.P., Khorchani, M., & Nadal-Romero, E. (2022). An environmental management experience to control wildfires in the mid-mountain mediterranean area: Shrub clearing to generate mosaic landscapes. Land Use Policy. 118.
Marco, T., Bedia, J., Di Liberto, F., Fiorucci, P., Hardenberg, .J. V., Koutsias, N. et al. (2016). Decreasing fires in mediterranean europe.. Plose one. 1-19.
Moreira F, Viedma O, Arianoutsou M, Curt T, Koutsias N, Rigolot E, et al. Landscape—wildfire interactions in southern Europe: Implications for landscape management. Journal of Environmental Management. 2011;92(10):2389–2402. pmid:21741757
Pausas, J.G. (2004). Changes in fire and climate in the eastern Iberian peninsula (Mediterranean Basin). Clim Change 63(3):337–350
Pausas, J.G. & Fernández-Muñoz, S. (2011). Fire regime changes in the Western Mediterranean Basin: from fuel-limited to drought-driven fire regime. Climatic Change 110, 215–226
Pausas, J.G., Keeley, J.E. (2009). A burning story: the role of fire in the history of life. Bioscience 59(7):593-601.
Pausas, J.G., Llovet, J., Rodrigo, A. & Vallejo, R. (2008). Are wildfires a disaster in the Mediterranean Basin?—a review. Int J Wildland Fire 17(6):713–723
Piñol, J., Castellnou, M., Beven, K.J., 2007. Conditioning uncertainty in ecological models: assessing the impact of fire management strategies. Ecol. Model. 207, 34–44.
Puigdefábregas, J., Fillat, F. (1986). Ecological adaptation of traditional land uses in the Spanish Pyrenees. Mt. Res. Dev. 61 (1), 63–72.
Ramats de foc (2024, 9 de gener). https://www.ramatsdefoc.org/ca/
Ruiz-Mirazo, J. (2011). Environmental benefits of extensive livestock farming: wildfire prevention and belond. Options Méditerranéennes, 100.
San-Miguel-Ayanz J, Moreno JM, Camia A. (2013). Analysis of large fires in European Mediterranean landscapes: Lessons learned and perspectives. Forest Ecology and Management. 294:11–22.
Schmuck, G., San-Miguel-Ayanz, J., Camia, A., Durrant, T., Santos de Oliveira, S., Boca, R., et al. (2011). Forest fires in Europe 2010. European Conmission.
Tábara, D. (1996). La percepció dels problemes del medi ambient. Beta Editorial.
Velez, R. (2002). Causes of fires in the Mediterranean Basin. EFI proceedings. 45:35-42.