Vols saber una mica més sobre l’ós i la història?
L’ós bru (Ursus arctos), conegut com a òssa a molts racons del Pallars, és una de les espècies més emblemàtiques que habiten els Pirineus. Tot i això, la seva imatge sovint està envoltada de mites. Contrari a la creença popular, l’ós és principalment herbívor i complementa la seva dieta amb carn que prové de fonts animals, principalment carronya i invertebrats. Encara que ocasionalment pot atacar animals vius, incloent-hi bestiar, casuística sobre la qual s’està intentant implementar una gestió adequada dels riscos per minimitzar els seus danys.
L’associació de l’ós amb la mel és un altre aspecte arrelat a l’imaginari col·lectiu. La seva predilecció per aquest dolç menjar és llegendària, i és comú que se serveixi directament dels ruscs a les muntanyes. Des del 2005, s’han implementat mesures de protecció, com ara pastors elèctrics, per salvaguardar els ruscs de les trobades no desitjades amb els óssos.
Al llarg de la història, el territori del Parc Natural de l’Alt Pirineu ha estat un hàbitat freqüentat per l’ós, com ho demostren nombrosos registres històrics, especialment a Valls d’Àneu, Vall de Cardós i Vall Ferrera, així com a altres indrets com Os de Civís i la vall de Santa Magdalena. Tot i això, la caça indiscriminada i la persecució directa van portar a la seva extinció a Catalunya entre els anys 1970 i 1990.
La reintroducció experimental de l’ós als Pirineus centrals francesos a partir de la dècada del 1990 va marcar l’inici d’un nou capítol per a aquesta espècie a la regió. Actualment, el nord del Parc Natural forma part de l’àrea de distribució estable d’una nova població d’óssos als Pirineus centrals, que inclou la Val d’Aran i les parts dels departaments francesos d’Alta Garona i Arieja, amb aproximadament 25 individus.
Per completar el cicle anual, l’ós depèn d’un paisatge variat que inclou boscos de muntanya, zones de matoll i àrees pedregoses. A l’estiu, la seva presència és notable en prats humits amb megaherbes, on s’alimenta d’avellanes, nabius i altres fruits del bosc. A la primavera, durant el zel, els exemplars, especialment els mascles, fan grans desplaçaments a la recerca de parella. A la tardor, l’escassetat d’aliments als boscos locals pot portar alguns óssos a traslladar-se al vessant francès a la recerca d’hàbitats més propicis.