El bestiar
Al llarg de tot el Parc Natural de l’Alt Pirineu podem observar bonics paisatges pirinencs formats per un mosaic de boscos, pastures i prats de sega resultat de l’activitat tradicional de la ramaderia extensiva desenvolupada pels seus habitants des de temps immemorials.
Labor que s’ha realitzat amb races de bestiar locals adaptades a les muntanyes de l’Alt Pirineu, com les auvelles xisqueta i aranesa, la cabra pirinenca, el cavall català pirinenc i les vaques bruna dels pirineus i pallaresa.
Alhora, aquesta activitat ramadera exerceix un paper molt important en la conservació dels hàbitats de pastura i prats de sega, que donen refugi a nombroses espècies de flora, fongs i insectes. Convivint també amb nombroses espècies protegides com l’ós bru o el trencalòs.
Per continuar mantenint aquest fràgil equilibri és important valorar-ne la feina, i per tant consumir els productes que es deriven de la seva activitat. Poden ser productes alimentaris com carn, embotit i productes lactis i també artesans com llana o peces tèxtils fabricades amb aquest material.
A continuació us deixem informació que us permetrà conèixer una mica més les nostres races i les seves característiques:
Ramats domèstics als Parcs Pirinencs de Catalunya
Les races autòctones dels parcs pirinencs de catalans
Les nostres races al detall
Oví
Auvella aranesa
Origen: és incert, l’ovella aranesa (Ohela Aranesa) apareix documentada per primera vegada l’any 1979 per referir-se a la població ovina autòctona de la Vall d’Aran. Molt emparentada amb la seva veïna francesa Tarasconesa pròpia dels Pirineus Centrals Francesos.
Cens: és reduït, es distribueix en poc més de 2.000 exemplars.
Descripció de la raça: Els individus que conformen aquesta població són molt rústics, de format subhipermètric, proporcions longilínies i dimorfisme sexual ben definit. Tenen un cap fort, de perfil frontal subconvex i amb presència de banys en ambdós sexes; generalment en arc o enroscades en espiral, i de secció triangular. La llana generalment és blanca i del tipus entrefí, encara que també hi ha altres varietats de color. Els individus de la varietat blanca són majoritaris (87%), seguits dels negres (5%) i capiroi (5%). El 3% restant correspon a les varietats beret, mascarada i oelhinera.
Les extremitats són llargues i robustes, amb amples garrons i treballadors curts, ungles durs i bons aploms. La raça té marcats trets carnissers i s’explota, generalment, de forma semiextensiva per a la producció de bens, d’un pes viu final aproximat de 22 a 24 kg. Els marrans solen pesar de 80 a 100 kg i les femelles de 50 a 70 kg.
L’any 2004 es va crear l’Associació de Criadors d’Ovi de Raça Aranesa.
Ovella xisqueta
Origen: juntament amb l’ovella Ojaladada, l’Ojinegra de Terol i la Montesina, deriven del tronc ancestral de l’Ovis aries ibericus, conformant totes elles el Tronc Ibèric. Podem situar els seus nuclis originals a la Vall de Muntanyet i la Vall Fosca.
Cens: uns 17.000 exemplars.
Descripció de la raça: posseeix les característiques típiques del tronc ibèric, del qual baixa. Són animals de format eumètric, plàstica longilinia-mitglínia, i perfil frontonasal subconvex, una mica més accentuat en els mascles. Tots dos sexes sense banys. El color de la capa és blanc uniforme, amb la pigmentació centrífuga típica del tronc ibèric, amb degradacions en negre o marró fosc al voltant dels ulls, orelles, morro i part distal de les extremitats. La plana és blanca i del tipus entrefí.
S’exploten, generalment, de forma extensiva tradicional per a la producció de bens, amb un pes viu aproximat de 22 a 24 kg. Els marrans solen pesar de 60 a 65 kg (amb una altura mitjana a la creu de 77 cm) i les femelles de 45 a 50 kg (amb una altura mitjana a la creu de 70 cm). Són ovelles molt rústiques i amb un instint maternal molt desenvolupat.
L´any 1996 es va crear l´Associació Catalana de Criadors d´Oví de Raça Xisqueta.
Cabrum
Cabra pirinenca
Origen: La raça caprina Pirinenca deu el nom als Pirineus, lloc on es va formar a partir dels caprins arribats a Espanya procedents d’Europa Central i assentats en aquesta zona. Es considera que la raça Pirinenca actual és una forma derivada de la Capra aegagrus d’origen europeu. En arribar a Espanya es va localitzar als Pirineus Atlàntics o Occidentals, des d’on posteriorment es va difondre als massissos muntanyosos del Nord i Centre de la Península.
Cens: uns 600 exemplars.
Descripció de la raça: La cabra pirinenca és una raça caprina de doble aptitud: lletera i càrnia. Té un pes mitjà, proporcions allargades i una alçada mitjana de 75cm. El seu cap és gran i fort, i la seva encornadura té forma de falç a les femelles i de tirabuixó als mascles.
Ha evolucionat fins a reunir unes condicions perfectes per habitar climes freds i d’abundants pluges, propis de les muntanyes de més altitud. Per exemple, el seu pelatge és llarg i abundant i les seves mamelles recollides, condicions indispensables per poder sobreviure i moure’s en alta muntanya.
La capa típica de la raça és la franciscana: de color negre, amb tons blancs en extremitats i ventre. Encara que també hi ha varietats berrenda i cardena (grisos).Passen gran part de l’any a la muntanya en semillibertat i arriben a pastures inabastables per a altres espècies.
Equí
Cavall pirinenc català
Origen: va sorgir a partir de les cruïlles de l’antic Cavall Català —raça eumètrica de tir lleuger extingida a mitjans del segle XX— amb races pesades europees, principalment Bretons, Comtois i Ardenesos, i ha mantingut les seves qualitats de rusticitat, adaptació al terreny i bona fertilitat. Com a conseqüència del seu origen racial multiètnic, presenta una gran diversitat morfològica. No obstant això, les especials característiques orogràfiques i ambientals dels Pirineus, van acabar conferint, a aquest bestiar mestís, un segell més o menys particular i característic.
Cens: més de 5.000 exemplars.
Descripció de la raça: Aquests animals de temperament tranquil, però vius, ardents i vigorosos, podem classificar-los com de plàstica sublongilínia, format subhipermètric a hipermètric i perfil frontonasal subcirtoide (subconvex).
L’altura a la creu oscil·la entre 1,45 i 1,60 metres, segons el sexe, i és una raça semipesada a pesada, amb un pes viu entre 650 i 750 kg.
Molt rústics, amb una gran facilitat de part i notables aptituds maternes per a la cria, la seva principal orientació productiva és cap a la producció i venda de poltres de sis en vuit mesos d’edat, criats en règim extensiu. Presenta una gran varietat de pelatges, encara que aquells considerats com a bàsics són: l’alassà, la castanya i el negre en les diferents tonalitats.Així consta al seu Estàndard Racial i per això es prioritzen.
L’any 2007 es va crear la Federació d’Associacions de Criadors de Cavall Pirinenc Català.
Boví
Vaca Bruna dels Pirineus
Origen: aquesta raça és fruit del creuament de les primeres importacions de bestiar d’origen suís es van fer a la Vall d’Aran el 1880. Aquests animals es van fusionar amb la vaca del país per donar animals de triple aptitud.
Cens: més de 30.000 exemplars.
Descripció de la raça: pertany al tronc alpí. Són animals de proporcions harmòniques i eumètriques amb tendència longilínia. Les femelles pesen de 550 a 600 kg i tenen una alçada a la creu de 140 cm, mentre que els mascles arriben malgrat 1.000 kg. El cap presenta un front ample i pla, i orelles de mida gran amb molts pèls blanquinosos a la part interna. Les banyes solen ser en forma de lira baixa, de secció rodona, de color blanquinós i amb punta negra.
El coll és recte i de longitud mitjana a les femelles i més curt i lleugerament convex a la línia superior en els mascles. Tenen el pit ample i profund i costelles planes, amples i ben arquejades; la creu és poc elevada, poc marcada i ampla. Els lloms rectes i amples, moderadament llargs. La gropa està ben desenvolupada, amb una inserció de la cua ben marcada. Els testicles han de ser ben desenvolupats mentre que la mamella ha de tenir volum mitjà i ben implantat, amb els mugrons proporcionats. Els ossos, lligaments i articulacions estan ben definits. La capa ha de ser de color marró, sovint amb degradacions cromàtiques als ulls, musell, aixella, mamella i línia dorsal.
S’explota per a la producció càrnia en règim extensiu. És rústica, bon pasturatge i de precocitat mitjana. El sistema de producció és de tipus vall – port, basat en l’aprofitament de prats i farratges; la baixa càrrega ramadera el cataloga com a típicament extensiu, amb una distribució de parts que segueix el cicle de producció de farratges.
L’any 1990 es va crear la Federació Catalana de la Vaca Bruna dels Pirineus (FEBRUPI).
Vaca Pallaresa
Origen: Aquesta minoritària població, dels Pirineus lleidatans, és l’exemple més típic de raça a “estat relíquia” que hi ha a Catalunya. Els aproximadament 30 individus que resten representen els últims vestigis de les ancestrals vaques d’aquestes comarques, les quals es van anar creuant, a principis de s. XX, amb boví lleter importat de Suïssa (Bruna Alpina), donant lloc a creuaments repetits i selecció cap a caràcters de tipus carni en l’actual població que coneixem amb el nom de “Bruna dels Pirineus”, àmpliament estesa a la zona i que actualment representa el 80% de les vaques d’aptitud càrnia que hi ha a Catalunya.
L’origen d’aquests animals és confus i es perd en la tradició oral dels seus habitants. Segons recopilacions realitzades per diferents pobles pirinencs, sembla que les primeres vaques van arribar cap al 1750, procedents del nord d’Europa, a Casa Tort d’Alòs d’Isil (Pallars Sobirà), disseminant-se posteriorment per totes les valls i comarques confrontants. Per la seva morfologia i origen geogràfic es podrien incloure dins l’anomenat Tronc Turdetà (Tronc Vermell Convex), conjuntament amb la raça Pirinenca, amb la qual ha compartit hàbitat durant diversos segles.
La primera meitat del segle XX representa l’època de la seva màxima esplendor, quan d’un 50 a un 70% dels efectius bovins d’aquestes comarques pirinenques eren d’aquesta raça –la memòria de la raça encara és viva en molts ramaders–. Els animals pallaresos, com a tals, van anar disminuint progressivament. A principis de la dècada dels 80, únicament el 15% dels efectius bovins eren de la raça. Aquests animals de pelatge blanc (principal característica definitòria) van anar quedant escampats i disseminats, cada vegada en menor nombre, per masies i bordes dels Pirineus, arribant a l’actualitat fins a la seva pràctica extinció.
La conservació d’aquests animals és, per tant, objectiu principal i ineludible per salvaguardar aquest patrimoni genètic autòcton d’indubtable interès històric i cultural.
Cens: uns 50 individus.
Descripció de la raça: Morfològica i productivament és molt semblant a la Bruna. El principal tret diferencial respecte a aquesta és la coloració uniformement blanca de la capa. Encara que en els seus orígens va ser, lògicament, de triple aptitud, avui dia de la destina a la producció de carn, criant-se en règim extensiu durant tot l’any per la seva gran rusticitat i adaptació al medi.
Vaca molt dòcil i manejable. Sense problemes de part, aguanta molt bé a l’alta muntanya, on pugen cap al mes d’abril i no baixen fins al desembre. A l’hivern també queden soltes, i usen les instal·lacions únicament per criar. És molt capaç per suportar fortes nevades i aprofitar pastures en zones d’orografia escarpada.
Són individus de proporcions harmòniques i eumètriques amb tendència longilínia. Naixement de les banyes a la línia de prolongació del clatell; normalment en forma de ganxo, encara que també podem trobar en lira alta i baixa, de secció rodona i de color blanquinós amb les puntes negres.
L’alçada mitjana a la creu és d’uns 136 cm; oscil·lant entre 575 a 625 kg de pes viu les femelles i de 625 a 650 kg els toros. Donen un bon vedell que s’engreix fins a l’edat d’un any, amb un rendiment a la canal del 60% (pes canal de 350-375 kg).
L’Associació de Criadors de Vaca Pallaresa treballa activament per a conservar aquesta raça bovina.
